Divendres, 9 maig de 2008, 21 h. Palau de la Música Catalana.
LA CREACIÓ, LA CORONACIÓ I LA IMPROVISACIÓ
Per primera vegada en la seva més que centenària història, l’Orfeó Català sortirà a l’escenari sense saber ben bé què cantarà. De fet, no ho sabrà fins que no s’acabi la nit. Aquesta era la premissa d’aquest concert que celebra el centenari de la casa dels cants de la coral, el Palau de la Música Catalana, arriscar, com va ser un risc l’aventura de construir, al començament del segle XX, un edifici propi per l’Orfeó.
Els artistes es trobaran, a més a més, després d’unes setmanes de moltes emocions: Bobby McFerrin comença a Barcelona amb aquesta proposta única la seva gira europea després de dues setmanes de concerts als Estats Units amb el pianista Chick Corea i el bateria Jack DeJohnette. I l’Orfeó Català arriba a aquesta cita després d’una gira conjunta amb el mestre Frans Brüggen i la seva extraordinària Orquestra del Segle XVIII, amb la qual han cantat La Creació de Joseph Haydn, amb cites a ciutats com Bilbao, Madrid, Barcelona (on, en comptes de Haydn, han ofert la Missa de la Coronació de Wolfgang Amadeus Mozart), Rotterdam, Utrecht i Nàpols.
El repertori del concert, doncs, serà un misteri que només es resoldrà a l’escenari, després d’un únic assaig i una prova de so. Hi ha hagut, però, intercanvi de partitures, encara que això no vol dir que se n’acabi cantant alguna: McFerrin ha rebut tres cançons catalanes que formen part del repertori de l’Orfeó i que volen representar, grosso modo, la història i els estils de la música popular catalana cantada per l’entitat (mantindrem, és clar, el secret sobre quines són les peces). Al seu torn, ell ha fet arribar a l’Orfeó tres de les seves peces corals: 23rd psalm, Grace i The garden, aquesta última coescrita amb Roger Treece. “La primera és una peça dintre de la tradició del gospel i de l’espiritual negre”, explica Josep Vila, director de l’Orfeó.
“Les altres són dues improvisacions organitzades, motius rítmics i melòdics creats a partir de fonemes. Però quan s’escolta tot sembla improvisat al moment”. Vila, que reconeix que el cor viu amb molta emoció aquest concert, qualifica aquesta cita com una de les més estimulants de la història recent de l’Orfeó, sense oblidar que “pot donar peu a coses molt divertides”, ja que molt probablement la coral, també per primer cop, haurà d’improvisar gairebé tot el que canti a l’escenari.
De la partitura a la improvisació, el Palau i les seves forces continuen, un segle després, mirant endavant.
Joan Anton Cararach
director artístic del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Palau de la Música, 4-6 - 08003 Barcelona
Respon
- opinovisitant