And One va néixer a Berlín l’any 1989 amb la idea de crear un nou concepte musical, inspirat en noms de la talla de Depeche Mode, Front 242 i DAF. Molt aviat van causar estralls entre la incandescent escena alternativa alemanya. Machinery Records els va contractar l’any 1990, i fou aquell mateix any quan el seu megahit "MetalHammer", extret del seu àlbum debut "Anguish", va creuar Europa de costa a costa.

Poc després van arribar altres èxits, com "Technoman", (1992) i el memorable tercer àlbum "Spot", amb la col·laboració estel·lar d’Ophra Hazza, que junt a excel·lents posades en escena, els va consagrar com una de les més destacades a l’escena electrònica alemanya.

"I.S.T" (1994) fou l’últim àlbum a Machinery Records i després de tres anys de silenci, el 1997 signen amb Virgin, editant "Norhausen", cinquè àlbum, amb el que aconsegueixen arribar a les 50.000 còpies venudes únicament a Alemanya. Lo mateix va passar amb "9.9.99.9 UHR", col·locant-los en el número 15 de les llistes de vendes oficials en el seu país. Amb el nou mil·lenni And One edita el seu setè àlbum, "Virgin Superstar", un àlbum molt complex i el més seriós de tots els que han fet. Estilísticament recorda a Ultravox i a vegades a Pet Shop Boys. Després de quatre anys de silenci, Steve Naghavi torna a Berlín, on col·labora amb Chris Ruiz, per donar llum al seu vuitè àlbum “Agressor”, on el grup torna a situar-se en un so més proper a la Electronic Body Music. “Bodypop” (2006) torna a coquetejar amb el pop electrònic, demostrant que aquest trio alemany són uns mestres en qualsevol terreny de la música electrònica.

Aquest 2008 tornen amb “Bodypop 1 ½”, un àlbum de versions, on repassen clàssics de Depeche Mode, The Cure, D.AF, Duran Duran…. El grup alemany Soman, són els seus teloners.