Manzanero és un compositor indiscutible i difícilment substituïble, però sobretot és un artista que va més enllà de ser el portador de l’essència de l’anomenat romanticisme. Totes aquestes qualitats se li atribueixen perquè ha aconseguit transmetre les motivacions inspiradores de la seva música, ambaixadora de Mèxic, a la resta del món.  I sobretot perquè ha mantingut, tot i les noves tendències, l’essència vital de l’amor com a tema vertebrador de la seva música i  les seves incomptables manifestacions com a entrada a la mateixa naturalesa universal de les sensacions i els sentiments individuals.  

No hi ha res a la vida d’Armando Manzanero que no remeti a la seva música. Harmònica, sense escàndols i ordenada, la seva trajectòria ha transcorregut, des del seu naixement,  el 7 de desembre de 1935, fins a les seves produccions més recents, amb moltes més llums que ombres i sota la constant indiscutible de la feina, l’ofici i la disciplina. 

Va començar a estudiar a la Escuela de Bellas Artes de Mèrida als vuit anys d’edat i, posteriorment, es va formar musicalment de la mà dels mestres Mario Ruiz Armengol, Chucho Zarzosa i Vicente Garrido, a la ciutat de Mèxic.

No és sorprenent, a hores d’ara, saber que ha escrit més de 400 cançons i que d’elles, més de 50 han obtingut fama internacional.

El 1959 va enregistrar el seu primer disc amb cançons de la seva autoria, i el 1969 Carlos Lico va col·locar la seva balada No en els primers números de les llistes de popularitat de tot Llatinoamèrica.

L’any 2000 va gravar el seu disc Duetos, un homenatge de diferents artistes a Armando Manzanero, en el que s’escolten, a duo amb el mestre i interpretant les seves cançons, importants veus del pop contemporani: Alejandro Sanz, Malú, Presuntos Implicados, La Barbería del sur, Miguel Bosé, Ariel Roth, Lolita, Café Quijano, La Unión, Cómplices, Lidia, Pancho Céspedes, Ricardo Montaner, Juan Pablo Manzanero, Lucero i Edith Márquez.

Amb les seves presentacions en viu, Manzanero segueix vigent, proper al públic que l’ha seguit durant un llarg temps. Així ha recorregut el continent americà i el món sencer. 

Més enllà de la Leyenda viviente, de l’autor de cançons i del productor de discs guanyadors de premis Grammy, de tenir el seu nom en llums de marquesina i de ser considerat un dels màxims exponents de la música llatina i del bolero modern, Manzanero és, en essència, el mateix compositor i el mateix autor al mateix piano, amb la mateixa veu que suggereix suaument i et xiuxiueja a l’oïda les lletres de les seves cançons, tan íntimes que, qui les sent, arriba a voltes a imaginar que van ser escrites especialment per a ell mateix.

Hora: 21.30H