Raimundo Amador va aprendre el flamenc al carrer; i en el mateix ambient va conèixer als grans del rock i del blues que tant li han fascinat sempre i als que ha intentat apropar-se sense renunciar al flamenc: Dylan, Hendrix...

La seva capacitat d'interioritzar tots els sons que escolta l'ha convertit en un dels principals artífexs del mestissatge entre el flamenc i d'altres músiques; no en va fou fundador de dos dels grups pioners i més significatius de la fussió: Veneno (1977), amb el seu germà Rafael i Kiko Veneno, i Pata Negra (1981), amb el seu germà. A aquest mestissatge Raimundo Amador arribava ja curtit en l'acompanyament amb el seva guitarra a cantaores i bailaores de la seva dinastia i a la família Montoya i en col·laboracions amb els grans del flamenc: Paco de Lucía i Camarón, amb aquest últim ja amb la intenció de fer flamenc-rock.