En paraules del seu director, el saxofonista Alfons Carrascosa, la Big Acoustic band és la “gran banda del nou mil•lenni”. El cert és que aquesta big band és un autèntic laboratori de projectes ideats pels seus membres, històrics del jazz català com el propi Carrascosa, Sergi Vergés, Matthew Simon, Rai Ferrer o Joan Chamorro, conjuntament amb joves promeses.

Són històriques les cues que s’han format –i es formen– tots els dilluns a la nit a les portes del Jamboree. No n’hi ha per menys, ja que les sessions What The Fuck!

Amb la cantant Ester Ovejero i David "Sam" Quartet.

jazzsiclub.tallerdemusics.com

Espectacle músico-poètic a càrrec d’una banda ad-hoc formada pel bo i millor del jazz més creatiu que es practica a casa nostra. A partir de textos de la poetessa Núria Martínez_Vernis, la cantant Laia Cagigal ha musicat, amb l’ajuda del pianista Roger Mas, de la contrabaixista Giulia Valle, del guitarrista Dani Pérez, i del bateria Ramon Prats, un seguit de poemes existencials que ens remeten a l’asfixia de viure, a allò que la poetessa barcelonina ha batejat com “l’antiesperança”.

Són històriques les cues que s’han format –i es formen– tots els dilluns a la nit a les portes del Jamboree. No n’hi ha per menys, ja que les sessions What The Fuck!

Es uno de los músicos preferidos del prestigioso sello Concord, con el que ha grabado diferentes trabajos desde el 1977. El saxofonista norteamericano Scott Hamilton recupera como nadie el estilo de maestros de la levantada de Hados Walker, Dave Brubeck, Illinois Jacquet (uno de sus maestros) o Benny Cartero. Su sonido nos recuerda las épocas gloriosas de Jacquet, Bien Webster o Paul Gonsalves. Él se atrevió a reivindicar el sonido de estos maestros cuando no estaba de moda.

En 2006 la cantante Nadia Basurto y el trío del aclamado Roger Mas unieron esfuerzos para crear un grupo de estándares que huyera expresamente de cualquier clase de encarcaramiento musical. Y es que la magia de esta formación radica sobre todo en el diálogo sensual y etéreo entre el piano eléctrico de Roger Mas y la voz de Nadia Basurto. Simbiosis acertada de dos valores en alza del jazz catalán.

Joan Chamorro Quintet
El quinteto de Joan Chamorro revisiona la música de cuatro de los más importantes saxos barítonos de la historia del jazz: Harry Canie, Serge Chaloff, Pepper Adams y Gerry Mulligan a la manera de este último, es decir, sin piano y buscando el contrapunto de los instrumentos de viento, resultando un sonido bien especial.

The Black Key

Formado directamente en la factoría de la familia Marsalis, este saxo alto nacido el 1965 en Nueva Orleans está considerado una de las figuras contemporáneas del jazz de la ciudad de Mississipi.

Sin duda el 2008 es uno de los años por recordar a uno de los pianistas con más solera de nuestra ciudad. Ignasi Terraza ha sido galardonado en los Premios Enderrock por su trabajo con Ramon Fossati, ha recibido múltiples elogios por su tarea al frente de la Barcelona Jazz Orquesta, ha acompañado a monstruos como Bobby Durham, y también ha logrado grandes gestas con el trío que forma conjuntamente con Dimitri Skidanov y, en esta ocasión, con Esteve Pi. Terraza a menudo ha sido considerado el heredero más digno de Tete Montoliu.

Referente imprescindible de lo que se cuece en el nuevo jazz barcelonés.

Sin el menor asomo de duda, este quinteto, liderado por la contrabajista y compositora Giulia Valle, es un referente imprescindible de lo que se cuece entre las nuevas generaciones del jazz barcelonés.

De nuevo vuelven al escenario del Bel-Luna los Night Shouters, liderados por la maravillosa y potente voz de "Ella" Paz Fernández.

Ella (Paz Fernández), voz
Manolo Casado, guitarra
Juanma Rodríguez, contrabajo
Xavi Cusco, saxo tenor y harmonica
Emilio Torres, batería.

De nuevo vuelven al escenario del Bel-Luna los Night Shouters, liderados por la maravillosa y potente voz de "Ella" Paz Fernández.

Ella (Paz Fernández), voz
Manolo Casado, guitarra
Juanma Rodríguez, contrabajo
Xavi Cusco, saxo tenor y harmonica
Emilio Torres, batería.

El pianista francés, miembro de la orquesta de Charles Aznavour durante mucho tiempo, nos presenta de nuevo su excelente cuarteto con músicos tan reputados como Toni Solá, Nono Fernández y Anton Jarl.

Alain Guiu, piano
Toni Sola, saxo tenor
Nono Fernández, contrabajo
Anton Jarl, batería

El pianista francés, miembro de la orquesta de Charles Aznavour durante mucho tiempo, nos presenta de nuevo su excelente cuarteto con músicos tan reputados como Toni Solá, Nono Fernández y Anton Jarl.

Alain Guiu, piano
Toni Sola, saxo tenor
Nono Fernández, contrabajo
Anton Jarl, batería

Afro Blue une a diferentes solistas con una dilatada carrera dentro del mundo jazzístico catalán, implicándolos en los ritmos más latinos, siempre con una clara referencia a la música afro-americana del siglo XX. Desde la primavera de 2000 se incorporan los saxofonistas actuales. Han participado en diversos conciertos y prestigiosos festivales de jazz de la geografía catalana, siempre recibiendo muy buenas críticas, tanto del público como de la prensa especializada.

Amb la cantant Ester Ovejero i David "Sam" Quartet.

jazzsiclub.tallerdemusics.com

El 1982, el saxofonista texà Abdu Salim va fundar una banda, The Fredom Jazz Band, que reflectia l’esperit de la seva música: un cant a la llibertat creativa, a la descàrrega jazzística, a una visió oberta del harp-bop. Salim, format a recer de James Copeland i acompanyant de mites com Lou Bennett, va forjar un combo dinàmic que amb els anys ha esdevingut una referència obligada per seguir l’evolució del bop més heterodoxe.

El 1982, el saxofonista texà Abdu Salim va fundar una banda, The Fredom Jazz Band, que reflectia l’esperit de la seva música: un cant a la llibertat creativa, a la descàrrega jazzística, a una visió oberta del harp-bop. Salim, format a recer de James Copeland i acompanyant de mites com Lou Bennett, va forjar un combo dinàmic que amb els anys ha esdevingut una referència obligada per seguir l’evolució del bop més heterodoxe.

El 1982, el saxofonista texà Abdu Salim va fundar una banda, The Fredom Jazz Band, que reflectia l’esperit de la seva música: un cant a la llibertat creativa, a la descàrrega jazzística, a una visió oberta del harp-bop. Salim, format a recer de James Copeland i acompanyant de mites com Lou Bennett, va forjar un combo dinàmic que amb els anys ha esdevingut una referència obligada per seguir l’evolució del bop més heterodoxe.

Jordi Matas va signar a finals de l’any passat Landscape, un disc colorista, paisatgista, amb una formació sorprenent anomenada Organic Trio. Basant-se en els organ trio dels seixanta, Matas va enregistrar precisament al Jamboree aquest treball que, en molts moments, transita per l’imaginari del bop més avantguardista dels 90 a la ciutat dels gratacels. Ho va fer en companyia de dos pesos pesats del jazz català com són el bateria David Xirgu i el pianista Albert Sanz, que aquest cop feia d’organista.

Són històriques les cues que s’han format –i es formen– tots els dilluns a la nit a les portes del Jamboree. No n’hi ha per menys, ja que les sessions What The Fuck!

Amb la cantant Ester Ovejero i David "Sam" Quartet.

jazzsiclub.tallerdemusics.com

Etiquetat en el seu temps de “jove clàssic”, el cert és que Ayza és un dels bateries insignes de l’anomenat nou jazz barceloní. Company de viatge de Raynald Colom, Tom Warburton o Andreu Zaragoza; escuder de monstres com Jason Linder o el propi Antonio Hart –un dels plats forts del Mas i Mas Festival del 2004–, Marc Ayza s’ha guanyat a pols ser un dels timbalers més sol•licitats dels darrers anys.

Els amants dels timbals i, alhora, del jazz en formació de trio tenen una cita obligada amb el grup del bateria alemany Marcus Horn. Nascut a Erfurt, el 1968, Horn es va formar a la mateixa escola que els seus actuals companys de banda, anomenada Franz Liszt. Des de la petita localitat germànica on va néixer i viu, Horn ha desenvolupat una llarga i prolífica carrera com a docent de percussió i com a sessionista d’artistes de pop i de jazz, entre els quals es troba la cantant Laura Simó, amb qui va compartir gira per terres alemanyes.

La discogràfica barcelonina Fresh Sound New Talent va treure al mercat l’any passat un disc, In my mind, obra d’un jove pianista canari resident a casa nostra, José Alberto Medina, que recull l’essència de l’art més elegant del piano trio. Enregistrat en companyia del bateria Mariano Steimberg i el contrabaixista Paco Weth, el disc recrea harmonies i melodies que ens recorden moments gloriosos del jazz nòrdic o, fins i tot, del propi Brad Mehldau.

Són històriques les cues que s’han format –i es formen– tots els dilluns a la nit a les portes del Jamboree. No n’hi ha per menys, ja que les sessions What The Fuck!

Malgrat tota mena d’entrebancs, el blues barceloní viu un dels moments més dolços de la seva història. Avui més que mai hi ha tot un planter de joves intèrprets preparats per tutejar-se amb figures de l’altra banda de l’Atlàntic.

Amb la cantant Ester Ovejero i David "Sam" Quartet.

En el passat Mas i Mas Festival ja varem poder gaudir d’una sessió de descàrrega afrocubana a càrrec del matancero Jimmy Jenks. El saxofonista cubà Rafael “Jimmy” Jenks feia poc temps que s’havia plantat entre nosaltres amb un currículum més que envejable. En concret, havia col•laborat amb tòtems de la música cubana com Omara Portuondo, Cachaíto, Chucho Valdés, Ibrahim Ferrer o el combo Buena Vista Social Club, amb el qual no va parar de fer gires per tot el món.