parlar de música? perquè?

[lo parlador de música]

Ara he tornat al meu lloc de treball i m’he trobat tres mails demanant-me que escrigui una mica sobre música... però te algun sentit parlar de música? En tot cas ho hauré de fer e 5 minuts, disculpeu les faltes:

S'hi guanya alguna cosa parlant de música? (més ben dit, del mercat de la música?) Es pot dir algo nou?
Es pot parlar de Black Sabbath saben que l’Ozzy dona suport a Bush? Es pot parlar de Megadeth saben que en Dave Mustaine, després de deixar les drogues, l’alcohol i convertir-se al cristianisme més ranci, va fer campanya pel Bush? I tants més?
De fet no,
no crec que ningú vulgui dir res sobre els seus ídols... ja no hi creu ningú, l’epoca dels ídols ja ha passat.
Per molt que pugin al púlpit per tocar els seus instruments des de la seva poltrona malbaratadora de llums i focos... i n’hi ha que inclús tiren petardos, vídeos i focs d’artifici.. que pedants, doncs per molt que ho facin ara ja no ens interessen.
Com a mínim els Yes o King Crimson, dins de la seva pedància, eren mínimament interessants perquè tocaven bé.
Ara, desapareguts o transformats els mítes dels 70, només ens queda algun grup punkorro, o algun guitarrista magrebí, que siguin capaços de despertar algun interès.
TOTS els artistes actuals (deixant de banda lou reed, raimón i l’Iggy pop), han perdut la capacitat de ser interessants, almenys com ho van ser els artistes del passat, des de Caravaggio i la seva vida agitada a Paul Gauguin (us recomano la seva vida novel·lada per Somerset Maugham a La lluna i sis peniccs al club Butxaca, bon preu i lectura interressant)
No puc dedicar-hi + temps, avui, haig d kurrar (una mica) De fet, dedicaré alguns minuts setmanals a escriure sobre música [...] però no gosaré escriure noms de grups catalans, no fos que els de l’$GAE  em posin una multa per reproduir el nom d’un grup que tant els devia costar trobar als seus membres... els pets, sopa... quina originalitat!
No m'enrollo +, només us diré que no parlaré del mercat de la música sinó d'alternatives interessants... pròxim dia:
Rock i Hard Rock al Magreb (sempre i kuan us hagi agradat l'introducció d'avui)

Salut

[Bush]

Dir que no serveix de res parlar de música, que els idols están acabats, que no existeixen i tot això, em sembla, si més no, massa repensat. De fet en la nostra vida ens omplin de coses no necesaries estrictament, i la utilitat mai ha sigut una via de valoració massa exacte, només supera el límit de primaria. També cal dir que lo que nosaltres coneixem del passat sobre artistes i la seva vida, en el seu día mai van ser considerats com a persones massa interesants. Una cosa es el fenómen pop nascut al segle XX i una altra es la música com a concepte artístic. L'artista no busca ser un idol, i quan ho es s'ho troba; però s'ha creat una mena de confusió envers a lo que seria artista i famós. De vegades les dues coses es barregen en una persona, i es la recerca de la fama lo que fa l'artista, pero aquesta pretensió crec que ha sigut molt explotada. Avui día estem tornant a lo que eren, no hi ha idols en el present i se sobreviu com es pot per part de l'artista. Així son les coses. No cal parlar de música pero quan jo m'aixeco i ja tinc un plat a taula per menjar, sempre em dona per pensar més enllà de la necesitat, perque ja la tinc coberta. Hi haurà persona que no ho puguin fer, això es cert, però que li farem. I si no cal parlar-ne per falta d'interés per lo actual i la suposada "farsa" del mon musical, crec que lo que estaríem patint es de discurs pretenciós i poc observador de la historia, donat que molts dels personatges importants d'avui abans no ho eren. ¿Qui sap si lo que avui ho entenem com a farsa demà serà la nova visió del futur?

Salut

[Marat]

Hola, torno a ser jo (lo parlador..), el que passa és que “la moderadora” m’ha dit que millor firmar amb el meu pseudònim habitual: Marat

En quan al comentari, potser sí que l’argument de divendres passat és molt repensat, tot i que el vaig vomitar “tal cual” i de fet si ho hagués pensat varis cops com diu el comentari potser no ho hagués escrit... però li dono la raó: es repensat.

No estic d’acord, però, en que els artistes del passat no eren considerats interessants. Des de Caravaggio anteriorment citat a l’Andy Warhol, han estat considerats interessants. No dic bons ni dolents ni provocadors, dic interessants, o sigui que fan que el receptor li presti una atenció i li desperti algun sentiment, cosa que no em passa amb la secció de discos a 20 eurons del corte inglés... però no ho vull discutir perquè probablement la col·lecció de links marroquins que us adjuntaré més avall serà igual de mediocre que los 40 principales, però em fa il·lusió veure que no som tan diferents el uns dels altres.  

Lo de que “qui sap si lo que avui ho entenem com a farsa demà serà la nova visió del futur” espero que no passi mai, prefereixo la veritat que la farsa, encara que no he emprat aquesta expressió que em sembla molt dura...

Més: Tampoc estic d’acord en que l’artista no busca ser un ídol. Una de les primeres coses que aprèn a dir l’artista  (i tots) és “mama, mira que faig”, i després: “tio, mira quin rift més guapo”, i després puja a l’estrada com si fos un capellà i ens il·lumina amb els seus focus i les seves arts... oooohhhhh, quin rift!

Lo de “discurs pretensiós i poc observador de la historia” no sé si ho diu per mi, però m’és igual perquè acabo de dinar i d’aquí a uns 10 minuts tocarà la sirena de la fàbrica i l’oficina s’emplenarà de teclaires (gent que escriu amb el teclat) tic tic tic  així que anem al gra:

Res, lo que us havia promès: Hard Rock del magreb, i gratix:

http://www.moroccan-underground.tk/

I un “PASTE” del meu Bookmark de links de rock marrocquí:

http://www.boulevard.ma/eac.htm

http://www.boulevard.ma/photos/photos.htm

http://www.metallair.org/bands.htm

http://www.marockmagazine.com/downloads.php

http://www.telquel-online.com/166/sujet5.shtml

http://www.jeunesdumaroc.com/article707.html

El pròxim dia links del magreb una mica més autèntincs, però folk, ja que akestos d'avui són interessants però podrien ser de badalona, ponts o de londres...

...ah, el pròxim día buscaré un link de la Mariem Hassan, cantant Sahraui i els seu guitarrista que sembla que'estigui posseït de la manera tant bèstia com toca!

Salut,
Marat

Bieeennnn! Cap comentari: O tic raó en tot el que dic o estic tan equivocat que la gent passa de mi?
No ens enganyem, passeu de mi.... bé, vist l’èxit seré més scuet:

A veure, com que veig qu’això de descarregar-vos mp3’s complerts no us mola us posaré un link de tastets:

http://worldmusic.nationalgeographic.com/worldmusic/view/page.basic/region/content.region/africa_1


Sí, és del national geographic, yankee, però no tot el que és yankee és dolent...  aquí podreu triar la regió, l’estat, i fer tastets de la música, és curiós.

Inconvenient:

Per a national geographic el món es divideix en estats, no en pobles. De manera que si busqueu la saharauï Mariem Hassan que us havia aconsellat haureu d’anar a Algèria perquè la RASD no hi és

Per cert, aquest finde Skalarriak a Salardu

Salut

Marc

[Marat]

Bé, m’agrada que no feu cap comentari, vol dir que les coses segueixen en el seu ordre i que no cal perdre el temps amb filosofia de pa sucat amb oli... paste links i prou!

Per aquells a qui va agradar el link de la Mariem Hassan us convido a fer tastets de música libanesa, no podem aturar els putos bombardejos però si que podem coneixer una mica més les víctimes.

Salut

Marc

http://www.maqam.com/cgi-bin/cdtest.cgi?category2=lebanon


Si no us diu gran cosa, probeu aquests talls sencers de música iraniana tradicional, està bé per treballar escoltant música i obrir la ment

http://www.easypersian.com/persian/New/Persian_music.htm

Violin - Santoor - Tonbak

Setar - Tar - Ney - Tonbak

Tar - Violin - Santoor - Tonbak

Golha (Mahasti - Parviz Yahaghi)

Violin - Tonbak – Santoor

[petpudent]

Ei, que no sóc racista ni res, ... bé en el fons en el fons, en el fons suposo que un pel com tothom... però que pesat que està aquest paio amb tot això de la música magrebí, libanesa, iraniana,... Segur que sí, que estem tots alienats per tot la cultura anglosaxona, però es que em fa una pal ara posar-me a escoltar tot aquest rollo.

Ai.... tant a prop que estem... i tant lluny que tenim els caps... Ho reconeixo, sóc un teclaire que cada dia he d'aguantar al pesat aquest que es posa els cascos, i s'aïlla de la realitat freda de l'oficina i s'endinsa en mons llunyans... molt llunyans,,,,, i jo només m'he de resignar mentres penso "Ja torna el pesat a escoltar aquella música estrafalaria que fa nyigo nyigo nyago nyago....

[kejo]

Sí, la verdad es que todos tenéis razón, los tiempos han cambiado y el mundo musical también. Los ídolos musicales que vendían millones de discos y que tenían contratos millonarios por años y años ya se han acabado... o sólo lo consiguen unos pocos. la tecnología se los ha engullido a casi todos. Ahora podemos copiar/ grabar cualquier cosa, podemos descargarnos un disco incluso antes de que salga a la venta, por lo que no se venden apenas discos, y cada día salen tantos artistas nuevos como caen otros. Y la música hace mucho tiempo que sólo es un negocio. Pero lo bueno de todo ésto es que el tiempo pone a los mediocres en su sitio, y pondrá (espero) a gente como la SGAE que lo único que quieren es chupar del bote sin pegar un palo al agua. Porque vamos a ver, señores: por qué tengo que pagar más caro un CD virgen, por los derechos de autor? si lo utilizo para guardar trabajos propios, por qué he de pagar ese impuesto "revolucionario"? Se les ve el plumero, sólo hay que ver los "artistas" que les apoyan y se convierten en sus abanderados, gente como Miguel Ríos o Loquillo, que hace años que no venden un disco.
Mañana más.

[Billy_Mack]

Ustia!!

¡Una foto con Bush en el centro y a los lados Ozzy y Mustaine!. ¿El mundo del revés?. ¿O somos nosotros que nos empeñamos en elevar a la categoría de ídolo a gente normal y corriente?

¿Metallica pensó en sus fans al cambiar de estilo y estética sacando el Load?. Más bien pensó en las nuevas corrientes musicales y en dónde podía sacar más pasta.

¿Mick Jagger dijo que no cuando le diero el título de Sir?. Sí claro

¿Se creen las megaestrellas sus letras revolucionarias y de cambio a pies juntillas?. Creo que piensan mucho en ellas cuando les sirven el bogavante fresco en sus playas privadas.

El idealismo se va perdiendo con el primer contrato multimillonario. Luego sólo quedan las frases bonitas como "reivindicamos con nuestra música". Joe, no hagas tanto que igual te sale una hernia. Que tampoco les pido que hagan nada, pero por lo menos que no me vayan de salvadores por la vida.

Nos dejamos guiar por la fachada y eso es lo que nos pierde, creernos que son así como nos cuentan. Por ejemplo, mucho más satanizado está Bill Gates, y sin embargo, es una de las personas que más dinero dona a causas benéficas y a investigación médica.

Me encanta la música pero me limito, única y exclusivamente, a escuchar las canciones y ver qué sensaciones me transmiten, o qué mensaje, o las dos cosas. Me da igual lo que diga o haga el grupo en su vida privada, que seguro que estará muy lejos de lo que cantan.

Saludos  :)

[Creo]

hola a todos,
siempre entro en esta web
me alegra ver un poquito de movimiento en le foro!
a ver si alfinal montamos una comunidad guapa;)

yo no acabo de estar deacuerdo contigo Billy mac (por cierto, viene de la peli esta de lova actualy, era la estrella de rock no??? muy bueno. niños no compreis drogas, haced como yo, haceros estrellas de rock i os las regalara;) gran frase)

pues no estoy de acuerdo contigo
la verdad, creo que si es importante que siguan un poco lo que dicen
que vivan como dicen
o lo que sea
porque hace gracia escuchar a alejandro sanz (la verdad que me gusta,)
vale a lo mejor me lo merezco bueno ...., YO NO ESTOY EN VENTA.

ostras
la verdad que el tipo canta genial i tiene letras voladoras
pero no estas en venta???
ya lo vendieste todo supongo que quieres decir.

si el propio musico no cree lo que dice
es imposible que la musica que hacen nos llege al resto de los mortales.

no???

es como alaska, una respetada artista, que trabaja en la COPE???

o ramoncin con el SGAE (ladrones, jijiji), (aver si mr google lo lee)
que no lo respeta nadie ya, pero nose muy mucho alcohol en sus venas

supongo que no me explico pero bueno
se me entiende??
al menos la esencia???

[kejo]

No olvidéis una cosa: la música es un NEGOCIO. Y para todos los que viven de ella más.
De verdad pensáis que es importante que un autor se crea lo que está diciendo en la letra de una canción? Lo único que importa es que te llegue, que nos llegue y que nos transmita algo. Qué más da si iba fumado cuando la compuso y nunca volvió a sentir lo mismo, si habla de un desengaño cuando está felizmente casado o si cuenta la historia de un amor de juventud cuando realmente se mataba a pajas? Lo que hay que valorar es la capacidad de transmitir, y dejar de ver a los artistas/cantantes como profetas/dioses del olimpo.
Acaso nos creemos nosotros lo que vendemos en nuestros mediocres trabajos? No te irías a otra empresa si te pagase más y estuvieses más valorado?

Lo que tienen algunas estellonas son delirios de grandeza, y es normal; no los tendrías tú si tuvieses millones de personas siguiendo tu vida cada vez que te tiras un pedo?

Hay que aprender a pasar de ellos, la única responsablidad que tienen es para con la gente que les compra los discos, hacer una gira de vez en cuando para que veamos que el dinero invertido en la clínica de desintoxicación ha dado frutos y ya está, nada más.

La política para los políticos y los profetas a predicar en el desierto.

[nani]

No els hi podem "reprochar" res a aquests famosillos i als de l'$GAE. És qüestió de supervivència, ells necessiten perpetuar-se en la seva poltrona, pq els hi ha costat molt d'aconseguir seure-hi. Una altra cosa són els politics que fan les lleis al servei de la indústria i no al servei dels ciutadans que els hem posat allà (també és qüestió de perpetuació de l'espècie) i clar, jo t'ensabono l'esquena a tu i tu a mi..., per això sempre veure'm com els polítics es serveixen dels músics (i de la música si poden) pq saben que és la millor manera d'arribar a la gent que volen que els votin. Ara bé, quan veig gent que s'han fet un lloc en la música "alternativa", que canta contra les misèries del món i de la gran fal·lacia de la societat occidental, codejant-se amb els polítics o fent campanya a favor de l'$GAE i en contra dels seus propis seguidors és quan em sulfuro. La tecnología actual permet el que ja van iniciar les cintes de K7, allò tant macu de: Òsti, tens l'últim dels TALiCUAL? Deixame'ls!!! I te'ls gravaves en una cinta i ja no et calia comprar-te el disc. Però com que les cintes es feien malbé molt ràpid a ningú li preocupava, si volies conservar aquell disc te l'havies d'acabar comprant. Ara això ja no passa, ara pots fer infinites còpies sense pèrdua de qualitat i gravar-te 8 albums en un CD i guardar-los per sempre. I ara, que ja s'havien acostumat tots a gravar un disc i posar-se a jeure, veuen que s'han de posar les piles, i en comptes de reinventar-se el sector discogràfic, es foten de banyes contra la pobra gent que per poder pagar la hipoteca o el lloguer ja no poden comprar discs a 20-30 eurus i se'ls baixen amb la mula. És tant obvi que fa por.

Per sort jo tinc un petit remei; quan em poso una mica comprensiu i em sembla que els hi començaria a donar la raó em faig una sessió de SOZIEDAD ALKOHOLIKA i torno a estar on estàva. :P

Per sort, no tots els músics que triomfen es venen i això és d'agraïr.

Salut i força al  canut!!!

Nani

[nani]

vaia rollo que he fotut...!

apa doncs! A kaskar-la!!

Jaja, me encanta tu post, nani, sobre todo: "la pobra gent que per poder pagar la hipoteca o el lloguer ja no poden comprar discs a 20-30 eurus"... real como la vida misma. Totalmente de acuerdo, que se reinventen de una vez! que adecúen los precios a los sueldos del ciudadano medio, que las discográficas hasta ahora han sido víctimas de su propia codicia, al igual que la SGAE, organismo del que cada vez entiendo menos su utilidad y existencia...